EL TEMPS

Reflexionant amb el vídeo de la Antartida, ens fa sentir gelats només comparant amb la vida dels discapacitats.

Com la vida canvia de sobte entrant en un món on tot té una visió diferent, el fred que trobem a casa amb la mobilitat, les gelades estones esperant la vinguda familiar o sentimental.

El fred de la impotència de no poder anar o entrar en lloc que d'altres si poden, un fred que congela la ment.

Tal i com diu la lletra de la cançó, les ajudes mai arribaren i així acabaren una història que si més no donaren a la humanitat.

Però també em de dir que res après el ser humà del que els van explicar, com tampoc de la situació del món de la discapacitat, que no demanar res que estar en condicions humanes.

Desitgem que aquesta història no acabi com la del capita skot, oblidats i deixats a la sort del temps.